divendres, 30 de març del 2012

Gandhi: aquest és el camí


Fa aproximadament uns tres mesos que vaig començar a escriure aquest blog. M'ha sorprès molt el nombre de visites i encara més la resposta que he rebut per part de molts de vosaltres, ja sigui escrivint comentaris als escrits o bé adreçats directament a mi per correu electrònic o en persona. Us estic molt agraït. I encara més als que heu volgut compartir-ho escrivint o col·laborant en algun dels escrits. Gràcies Dani, gràcies Dolors, gràcies Pili.

La setmana passada algú de vosaltres, de forma anònima, va deixar a l'apartat de frases del blog un comentari amb les següents paraules de Gandhi:
“Cuida els teus pensaments perquè es convertiran en paraules.
Cuida les teves paraules perquè es convertiran en actes.
Cuida els teus actes perquè es convertiran en costums.
Cuida els teus costums perquè forjaran el teu caràcter.
Cuida el teu caràcter perquè formarà el teu destí.
I el teu destí serà la teva vida.”

Ja us podeu imaginar que per a un blog que es diu somloquepensem aquestes paraules de Gandhi són el camí a seguir. Crec que el que penso avui influirà en el que seré demà, i crec encara més que el que un poble pensa avui determinarà el que serà demà. Aquells que tinguin una visió del que volen ser en el futur podran buscar els camins per arribar-hi, i als altres no els quedarà cap més remei que reaccionar sobre la marxa als obstacles que es vagin trobant. Accions o reaccions.

Retornant al que escrivia a l'inici: aquí teniu un espai per pensar, llegir, escriure i compartir. Si penses que tens alguna cosa a dir, no ho dubtis, escriu-ho, utilitza aquest blog; encantat que ho facis.
Ara només em queda una cosa per dir, gràcies i a seguir el camí.

7 comentaris:

Gabriel ha dit...

Destino Alcalde. ¿Podrás hacerlo? Hace tiempo el F.C Barcelona lanzó aquello de "El gran repte" si no recuerdo mal. Y en este caso, más allá de las interesantes consignas que en la teoría son grandiosas de desarrollar abierta y públicamente, la cuestión es saber si ante la posibilidad de gestionar durante un período de tiempo los caminos de un pueblo, se pueden aplicar estas filosofías prácticas de quien sabe de lo que está predicando. Género y material humano hay, así que todo a mi entender me lleva a suponer que las temáticas del blog perfectamente se pueden llevar a la práctica ejerciendo un rol ciudadano de la índole antes mencionada. No es política, sino actitud. No son "paraules", sino hechos justificados (por esto, por aquello, por lo otro...).
Considero que las condiciones, la edad, las vivencias y el conocimiento, además del concepto popular, te hacen un verdadero y legítimo candidato para colaborar en la Santa Coloma y sus habitantes que imaginas.
Tu grano de arena lo estás manifestando a la hora de abrir un espacio público para referirse sobre cuestiones puntuales. Si estas cuestiones las llevas al plano ciudadano, sabes que tendrás la posibilidad de lidiar con diferentes intereses para un bien colectivo.
Deseo que desde la teoría des lugar a la práctica y todos y cada uno de los artículos que estás publicando se vean reflejados en un futuro próximo como responsable del cambio que a diario planteas. Si no creyera que puedes, diría que tu blog es interesante y ahí me quedaría.
Pero como intuyo que un leve empujón no te vendrá mal, confío en que estudiarás lo correspondiente para que tus alegrías y tus preocupaciones encuentren en el destino del pueblo un sitio donde desarrollarse.
¡Ánimo! Piensa que puedes, y podrás...

toni rius ha dit...

Hola Gabriel,
ets observador i efectivament estic, i tots estem, preocupats pel nostre poble i pel nostre mon. Uns d'una manera i altres d'una altra. Tenir una visió del poble i del mon és política, sí, però no necessàriament ha de ser política de partits. Penso que es poden fer moltes coses sense entrar en el joc dels partits, i també crec que la política de partits està sobrevalorada.
Ningú sap què passarà en el futur, però no és la meva intenció entrar en aquest joc. Però això no vol dir no fer res. De fet, un grup de persones estem treballant en una idea de poble pel futur: Santa Coloma en transició (santacolomaentransicio.blogspot.com). Aquest és un moviment que ja és a molts llocs del mon (www.transitionnetwork.org) i que sembla que funciona. A Santa Coloma estem començant, i esperem que aviat doni fruits concrets. Volem fer-ho i espero que siguem capaços de poder fer-ho.

Gabriel, moltes gràcies pels teus comentaris i reflexions. T'ho agraeixo molt. Ja saps que estàs convidat a participar al blog sempre que vulguis i espero que ho continuïs fent. Saps que una petita part de tu també és a Santa Coloma.
Una abraçada

Laia ha dit...

Bona nit..us llegeixo...i m'heu fet recordar dos linies de treball que m'han ajudat a passar del pensament a l'acció:
-La democràcia inclusiva: www.democraciainclusiva.org (fan xerrades i et donen idees i recursos per arribar allà on vols)
-El moviment dels descalços (Barefoot College), aqui us deixo un video imprescindible i de gran valor. (podeu posar la traducció a sota i a l'esquerre)
http://blog.ted.com/2011/10/17/learning-from-a-barefoot-movement-bunker-roy-on-ted-com/

Anònim ha dit...

Hola Toni, et vull comentar la teva resposta a en Gabriel. Just ara he estat veient en el canal 33 Singulars i tot seguit 60 minuts, el primer es tractava d’una entrevista a Alejandro Nieto, un catedràtic de Dret, el discurs del qual ha estat bastant desesperançador; tot seguit, al programa 60 minuts, han fet un reportatge en el que es parlava sobre les reflexions d’un grup d’intel•lectuals procedents de diferents camps i de diferents països, tots ells independents i desvinculats de la política; aquest grup el va convocar un sociòleg català, i en les trobades que realitzen un cop a l’any intenten preveure què és allò que passarà o què en quedarà després de la crisi. La conclusió a la que han arribat és que aquesta crisi si bé en un principi potser no ha estat provocada pel món polític, el que sí és cert és que el sistema polític tal qual el coneixem avui no es capaç de donar-hi resposta, fins i tot s’han atrevit a insinuar que tampoc li interessa massa trobar-la; la resposta del catedràtic de Dret a aquesta mateixa qüestió en el programa anterior, ha estat molt més contundent, ell ha afirmat que és el mateix sistema polític el que crea, ja no el mal govern sinó el desgovern, ell defineix a aquest últim com quelcom encara més pervers que el primer, ja que el desgovern no només propicia la corrupció que permet que aquells que provoquen aquest “rio revuelto” en siguin els més beneficiats, sinó que crea un gran desencís , inseguretat i la sensació de que estem orfes de dirigents que debò es preocupin pel nostre futur, i afegeix que aquests continuaran mantenint aquest sistema que no ens porta enlloc per tal de mantenir el seu estatus quo. En el que han coincidit tots es en que cal un canvi de rumb; l’actual no ens porta enlloc, dintre de la política tal com la concebem avui no hi són les solucions, cal construir un nou paradigma en el que es pugui encabir les aspiracions d’una humanitat que està canviant a passos agegantats. Crec que el desencís en el que estem immersos és perquè aquest paradigma encara no encara no hem estat capaços de pensar-lo, d’imaginar-lo essent una realitat i que, enmig de tant enrenou, tampoc no tenim ni temps per fer-ho. Doncs bé, la teva resposta a en Gabriel m’ha agradat, no sé si aquesta és fruit d’una reflexió paral•lela a la d’aquells intel•lectuals de qui he parlat o simplement perquè propiciar els canvis des de el món de la política no és la teva vocació; sigui el que sigui allò que sí que demostra la teva resposta és que el que et mou no és precisament la vanitat, i crec que aquest entre altres ha de ser un dels trets fonamentals dels homes i dones en transició, només em resta dir-te que m’agrada el que fas i veig que els fonaments són forts, ara sí que m’atreveixo a pensar que de debò s’ha iniciat un nou camí. Després de veure aquests dos programes que m’havien deixat força desesperançada, el teu comentari m’ha portat a pensar que encara no està tot perdut.
Dolors

toni rius ha dit...

Hola Laia,

no coneixia ni l'un ni l'altre. Al web de democràcia inclusiva veig que hi ha molta feina feta. M'ho aniré mirant. Ja és important que hi hagi gent que pensi d'una altra manera.
I el video del Bunker Roy no l'havia vist (si altres a la web TED que sole star bastant bé) i l'he trobat molt interessant. Més que pel que fa, que també, pel fet de "pensar diferent" i ser capaç de portar-ho a la pràctica.

Moltes gràcies per col.laborar.
Aviam si algun dia ens veiem i parlem una estona

Toni

toni rius ha dit...

Hola Dolors,

gràcies pel comentari i per les exageracions quan parles de mi (aquesta vegada t'has passat).

Si la meva resposta al comentari del Gabriel ha servit, tal com dius tu, per a que pensis que encara no està tot perdut, és fantàstic, em dono per satisfet. Una altra petita passa més; i ja en van unes quantes. Si seguim així això aviat serà un camí.
Aquest desencís del que parles l'hem de superar i deixar enrere com més aviat millor. Potser la transició és un possible camí. Ja es veurà.

Quan tu escrius el que escrius i jo escric el que escric estem fent política, però no la política de partits tal com l'entenen "els polítics". Amb totes les accions que fem cada dia estem fent política d'una manera o una altra. Vulguem o no vulguem. I això no ens ha de fer por, al contrari.

No vaig veure el singulars i els 60 minuts dels que parles, però pel que dius devien ser força interessants. El meu comentari al Gabriel surt ben bé del que penso: els partits polítics estan sobrevalorats. Si les persones ens movem i treballem no necessitem "dirigents que debò es preocupin pel nostre futur"; el nostre futur l'hem d'imaginar nosaltres i lluitar nosaltres. Qui pot lluitar pel teu somni millor que tu? Ningú. I tots junts som la suma de les petites passes de cadascú.

Bé, moltes gràcies per compartir els teus pensaments.
Toni

Anònim ha dit...

Hola, he estat mirant el vídeo que ens ha proposat la Laia, l'he trobat genial, moltes gràcies per inserir l’enllaç i donar-nos la possibilitat de veure’l.
Dolors