Un hivern = zero litres de gasoil

S'ha acabat l'hivern, almenys astronòmicament, meteorològicament ja ho veurem. Els freds més forts ja han passat, i ja puc dir que aquest hivern he gastat zero litres de gasoil per calefacció.



La meva estufa de llenya m'ha regalat aquest foc tan bonic que es veu a la fotografia.


Utilitzar una estufa de llenya en lloc de calefacció de gasoil té més implicacions de les que sembla. No es tracta tan sols de programar un número que marca la temperatura de confort; es tracta de tocar la fusta, de sentir l'escalfor del foc que dóna el benestar. Potser estem en un moment en el qual la nostra societat no necessita confort, necessita foc. La temperatura és invisible, el foc no; el veus, es fa notar, et demana la seva atenció i has d'estar per ell. I com en tantes coses en aquesta vida, allò que mires amb atenció, allò que cuides, allò que mimes, és allò que t'importa i és el que acabes respectant.
Aquesta és una energia que ens dóna la terra, però que té la gran virtut que també fa que sigui impossible no adonar-se de la seva vàlua, perquè pesa i costa, i per això l'aprecies.
Aquesta és una energia que no ve de llocs llunyans, vés a saber d'on, que no beneficia a estranys, vés a saber qui, és una energia que tenim al costat, que dóna riquesa als veïns propers.
Aquesta és una energia que després d'escalfar-te no desapareix del tot, et deixa la cendra que enriqueix l'hort i defensa les plantes que t'alimenten.
Aquesta és una energia que l'any que ve hi tornarà a ser, i l'altre també, i el següent també. Si no som molt destralers sempre la tindrem al nostre costat, a punt per escalfar-nos si ens la guanyem.
La suma de les actituds personals de tots nosaltres serà la que determinarà cap on anirem. En el meu cas es podria dir que aquest any sí que he fet foc nou. Estic en transició, i aquest és només un petit pas més cap a la resiliència.